Dret de residència a la UE

En aquests termes s’acaba d’expressar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Considera que, en cas de violència domèstica, exigir que el procediment judicial de divorci s’iniciï abans que aquest ciutadà europeu abandoni l’estat d’acollida membre de la Unió Europea (UE) podria suposar una pressió manifestament contrària a l’objectiu de garantir la protecció de la víctima i exposar-la a xantatge en el moment del divorci o de la partida del cònjuge.

Ara bé, per una qüestió de seguretat jurídica, el ciutadà no europeu que ha sigut víctima de violència domèstica comesa pel seu cònjuge, ciutadà de la UE, el procediment judicial de divorci dels quals no s’hagi iniciat abans de la partida del maltractador de l’estat membre d’acollida, només pot invocar el manteniment del seu dret de residència d’acord amb un precepte de la normativa europea (Directiva 2004/38, art. 13.22) que contempla els casos excepcionals en què el divorci no implica la pèrdua del dret de residència dels nacionals de tercers països afectats, encara que, com a conseqüència del divorci, aquests ja no reuneixen els requisits legals i, en concret, el que fa referència a la condició de «membre de la família» d’un ciutadà de la UE, sempre que el procediment de divorci s’iniciï en un termini raonable després d’aquesta partida.

El pronunciament del TJUE ve de l’assumpte entre un ciutadà algerià i una ciutadana francesa resident a Bèlgica que van contraure matrimoni a Algèria. Dos anys després, proveït d’un visat d’estada de curta durada, l’home es va traslladar a Bèlgica per a reunir-se amb la seva dona. Al cap d’un temps se li va concedir la targeta de residència de membre de la família d’un ciutadà de la UE, en condició de cònjuge de nacional francesa, vàlida durant tres anys. Després de gairebé cinc anys de matrimoni, l’home es va veure obligat a abandonar el domicili conjugal a causa de la violència domèstica de la qual era víctima per part de la seva dona i es va traslladar a Espanya. El procés de divorci es va iniciar fins al cap de tres anys.

Va ser llavors quan Bèlgica, arran d’ un informe en què es declarava la inexistència de convivència dels cònjuges, li va retirar el dret de residència i li va ordenar que abandonés el territori belga. L’home va interposar recurs contra aquesta decisió i l’òrgan jurisdiccional va decidir suspendre el procediment i consultar el TSJUE.

 

Consulteu els nostres professionals sobre assumptes d’estrangeria, immigració, situació irregular, etc. per a qualsevol tràmit que es pugui derivar d’aquestes situacions.